dimecres, 5 de març de 2014

Poesia







PER MOMENTS

Que ja no esperi a l'alba
per respirar allò desitjat,
que em permeti l'excel.lència
saber-me sempre estimat.

Que comprengui que la vida
no és buscar la facultat,
sinó expandir-se en la troballa
d'un instant ja començat.

La natura n'és la mare
que sempre m'ha acompanyat,
jo el fill sense consciència
quan d'ella m'he apartat.

Ara torno sens recança
amb el cor encomanat,
amb l'ànima dins de casa
sentint-me retrobat.

Nous dies es presenten
nous camins d'integritat,
per gaudir de visió clara
compartint la immensitat.

Que la mort sempre em recordi
que demà potser ja és tard,
per desar ma cosa bella
i donar-me sense part.













EXISTIR

Veure-hi amb l'ànima,
com el vent.

Escoltar amb el cor,
com la terra.

Tocar acariciant,
com el mar.

Ser present com el foc,
que tot ho transforma.

Existir...






















PRESÈNCIA

Miro amb ulls nous
cada vegada que respiro,
transformo renovat
les ànsies del ser.

Sento com l'ahir i el demà són un,
en aquest avui majestuós,
sento com em permeto sentir.

Escolto en el buit de l'univers
la vibració del teu alè,
trobo la plenitud en allò no descrit.

Aprecio com es manifesta en tu,
allò que en mi, encara no ha florit,
escolto el silenci parlant
en un repòs sempre latent.

Èsser present.





















TRAVESSA ELS MURS EN L´ARA

Travessa els murs en l'ara
il.lusoris blocs en ment,
que et priven de trobada
del present en si evident.

Travessa els murs en l'ara.














RESPIRAR

Respirar, integrar
sentint el gust d'estar.

Respirar, existir
trobant sincer camí.

Respirar, elevar
consciència al caminar.

Respirar, dir sí
en la vida persistir.

Respirar, l'amor
en seu acte rau la sort.

Respirar, florir
en cabdell de ric tenir.

Respirar, tornar
en l'essència despertar.

Respirar, nutrient
clara vista, do d'intent.

Respirar...





















  LA RESPUESTA SIEMPRE LLEGA

La respuesta siempre llega
cuando escuchas el ahora,
cuando rindes homenaje
al misterio que te adora...














Pintura i poesia: dos llenguatges diferents en la forma i propers en el contingut.

Paral.lelament a la pintura, trobo en la poesia un recurs integrador. Se'm presenta com una aliada que em coneix en lo profund. S'esdevé per a mi un llenguatge present amb el qual estimar-m'he i estimar d'una manera plena. 
Un llenguatge viu, generós, capaç de sintetitzar, transformar i guarir. Una porta oberta disposada a ser explorada.

La poesia m'aproxima a l'experiència del silenci. Silenci, no entès com una absència de musicalitat, sinó com un espai d'escolta d'allò primordial.

Conté el do de la paraula: so poderós i súbtil, motivador i suggeridor. Paraula que en ocasions s'esdevé passa i camí, pic i vall, mar i onada, terra i cel, espina i rosa...

Un joc apassionant entre les ombres de l'existència, un joc que de vegades es presenta en forma d'espasa i en altres s'ofereix com un bàlsam guaridor.

Les meves poesies acostumen a nombrar els elements de la natura, creant metàfores entre lo emocional i lo elemental, entre els paisatges exteriors i els paisatges interns de l'ànima.



Afegeix la llegenda


Són com petites llavors que germinen en el camp de la receptivitat i l'escolta, llavors, que poden esdevenir un fruit propi per a cadascú.

Sovint, a l'escriure, creo certs espais d'ambiguïtat, una mena de simbiosi entre continguts, convidant al receptor a poder-se escoltar entre línees, oferint-li la possibilitat de fer el seu propi viatge interior.

Ressono amb l'escrit del poeta i escriptor Paul Valery, en el qual afirma:
"La tarea del poeta es construir una espècie de cuerpo verbal que tenga solidez, pero también la ambigüedad de un objeto"

Habitualment escric amb llengua catalana, ocasionalment també ho faig amb llengua castellana. Del poema "Existir" en tinc una traducció a l'anglès.


M'inspiro amb qualsevol cosa que em desperti l'atenció, partint d'una actitud respectuosa, receptiva i observadora.

Observo la manifestació de la bellesa, present en tot allò que és: el mar, el cel, el foc, les muntanyes, els boscos, el sol, els rius, les pedres, els arbres, els ocells, les plantes, la lluna, els cicles, les estacions, les persones, les emocions, els conflictes, els recursos...

D'alguna manera, observo a la vegada el meu jo relacionant-se amb el medi que l'envolta, conquistant una actitud de saber-hi estar, de saber-se'n part, una actitud espaiosa receptiva a la troballa.

Més que provocar la poesia, preparo el terreny perquè succeeixi.   En el fons, sento que soms com part d'una mateixa cosa. De vegades, em pregunto si sóc jo que l'escric a ella, o n'és ella la que m'escriu a mi..potser en siguin les dues coses alhora.

Crec que la poesia, n'és com un recordatori present que s'activa en l'escolta profunda, te la capacitat d'arribar a llocs impenetrables de maneres impensables.

Com un aroma que ens copsa espontàniament, com una flor que se'ns ofereix, com un succés inesperat que ens mostra l'evidència, la poesia se'ns revela en forma d'experiència.

Recitar-la i fer-la arribar, la fa i em fa alhora més present, convoca a la presència, trobo que n'amplia el seu sentit, i a la vegada completa un cicle: l'obra, qui l'escriu i qui la rep, cada element representant la seva funció.

Recitar s'esdevé per a mi una pronunciació; n'és despertar coses, empatitzar amb allò incert, el gran misteri que ens ocupa.

Per a mi el sentit de la poesia i de les arts en general, passa per allò que arriba a l'ànima de les persones, aportant llum a la part d'ombra, creant ponts intangibles de vertadera comunicació.












Fruits:


     Cd's de poesia original " poètica de l'anima"




                              CD 1- En la força de l'esperit
                              CD 2- Recordem la nostra essència


Cada cd consta de 21 poemes originals i una cancó (poema musicat i amb veu)

"Viu descansa el pelegri" Olga Bereza
"Existir" Maria Teresa Noguera amb veus de Jordi Rubau.
Enregistrat a Indiket music amb Jordi Rubau.

Un viatge on conflueixen poesia recitada, silencis i sons específics.

Pots trobarlos a la llibreria Low-cost de Figueres o bé trucar-me al tel.676 43 58 18.
                          

            







Recull de poesies "Cultura"


Grabació original de 12 poesies recitades que fan referència als sentiments, als propis somnis,als ritmes de la natura, a la presència...
Amb la col.laboració creativa musical del músic i artista multidisciplinar Enric Puisegur.
Un bàlsam de l'ànima per l'ànima.
(format CD)










llibrets de poesia:



"Integració"  21 poemes originals amb llengua catalana.

"Recursos" 16 poemes originals amb llengua castellana.

"ferida d'or" 10 poemes amb llengua catalana amb fotografies originals.











Recitals de poesia "poètica de l'ànima"

Format per a  grups reduïts i format personalitzat.
Per a més informació, pots contactar-me a:
jturbau@hotmail.com o bé al telèfon: 676 43 58 18






Amb "poètica de l'ànima" creo espais meditatius  on poder-se escoltar.
Espais on  la paraula pronunciada i el silenci conviden a fer el propi viatge interior.








Fotografies recitals:

(col.laboracions)

Amb Olga Bereza, veu i bandura, recital la Pau, Figueres.


Amb la Maria Teresa Noguera, veu i guitarra, recital la Pau, Figueres.



Recital la Pau, Figueres, juliol 2016.












En Samuel Arderiu i l'Olga Bereza a la fundació Rodriguez Amat, les Olives.
Presentació del nou treball musical d'en Samuel Arderiu,.juny 2015.



recitant a la presentació del nou disc d'en Samuel Arderiu: " Inventari de natura" a la fundació Rodriguez Amat.
juny 2015.



diumenge, 17 de juliol de 2011

Pintura

  


Elements "Integració" Tècnica mixta sobre fusta,
78 x 86 cm.


Anahat, oli sobre paper, 56 x 84 cm.


  L'OMBRA DEL BLAU

El blau és la foscor quan es fa visible. Es el color que escullen les immenses profunditats i les infinites altures. Decideixen dissimular de blau les seves poderoses tenebres. Hi ha qui defensa que el blau en realitat no existeix. Es un camí enganyós que ens porta del blanc al negre, l'únic color amb garantía d'etern. Seria llavors un miratge , caprici de la llum i la foscor. Un pacte inestable entre el tot i el no res. Tot i així, és el color dels mars i dels cels. Un color marí i celest. Fins i tot aquí és dubtós. Es dóna la paradoxa de cels de blau marí i mars de blau celest.
(Text de José Luis Atienza, del llibre de l'artista Antoni Hervás Amezcua, traducció Bruguers J)

 

                                      Buit, tècnica mixta sobre paper,
                                                   40 x 60 cm.


                                              Viatge, oli sobre paper,
                                                       25 x 69 cm.



Ascendint, oli sobre paper,
25 x 69 cm.

 

Transformació, oli i vernís sobre tela,
50 x 100 cm.

 

Terra "transformació" Tècnica mixta sobre tela,
80 x 80 cm.


Transformació II, oli sobre paper,
59 x 39 cm.


Transformació "rosa"
oli sobre paper, 12 x 22 cm.


Lliri, oli i vernís sobre paper, 76 x 104 cm.


Integració, oli i vernís sobre tela, 114 x 146 cm.



Vegetal "sincronisme" oli i vernis sobre tela,
50 x 65 cm.


Expansió, oli sobre tela,
50 x 100 cm.


En procés, Tècnica mixta sobre paper,
52 x 86 cm.


Entenc l'art com quelcom que es manifesta dins d'un context determinat, en un procés obert, viu, en el qual s'hi esdevé un fil conductor que va prenent cert sentit, mostrant alguna cosa que mai es pot arribar a agafar del tot. Sempre resulta un anar cap a ... mai un arribar de manera definitiva.

Considero la pintura com un llenguatge en si mateixa. La entenc com un convit a desfer-s'he de la necessitat d'obtenir certeses, un convit a permetre's anar més enllà de lo racional, permetent que sigui l'obra la que ens comuniqui, la que se'ns reveli.





A la pintura, li és favorable disposar d'espai  per créixer, per desenvolupar-se, per tal de poder evolucionar.

Quelcom d'importància per a mi es manifesta en l'acte creatiu, la meva tasca principal, consisteix en mimar-n'he el contingut que s'hi esdevé i acompanyar-lo amb els propis recursos. Un procés de certa depuració, en el qual intento copsar allò essencial.

Anar més enllà de la figuració, m'ha permès endinsar-me en territoris desconeguts. Una certa dosi de risc, em resulta motivadora a l'hora de crear, així com també permetre'm estar en el buit, sense tenir urgència pels resultats, deixant partir condicionants externs que puguin estar limitant l'obra.

M'interessa el concepte de la integració, Així com soms matèria, soms també esperit, fent conscient la present relació existencial, porto a terme el procés creatiu, de lo dual cap al reconeixement de lo unitari, amb tota la gama de matisos que s'hi presenten.

La paraula transformació, defineix en part la meva obra, la qual em serveix com a referent, cada registre m'ès una pista per a la següent exploració, conté en si mateixa petites respostes que em porten a fer-m'he noves preguntes.

En el temps que dedico a l'agricultura em deixo tocar per tot el que m'envolta.
La proximitat amb la terra i els elements de la natura, han tingut i tenen una intensa influència sobre el contingut de les meves obres. 
Els elements s'hi fan presents, en lo intern i en lo extern, és en la present relació on posteriorment m'interesso pel concepte de la "integració" ja que descobreixo que no és tracta sols de transformar, sinó també d'integrar-ne els continguts. La persistent relació entre caos i ordre que s'esdevé en els processos naturals, n'és el "caldo" de cultiu en el qual treballo.




Transformar e integrar, dos conceptes vinculats d'alguna manera a la mateixa definició d'allò vital, dos conceptes que m'acompanyen en referència a lo artístic i en lo personal.
Crear, em resulta una manera de sanar, d'integrar, de renovar-m'he, de retrobar aquelles parts adormides en mi i despertar-n'he el contingut.

En referència a la pintura i a les arts en general, vaig qüestionar-m'he quin en podia ser el seu sentit original, veient que allò que insinuen, ja hi és contingut a la natura.

Comprenc, que aquesta aproximació a lo essencial que contenen les arts, en ocasions i en determinats contextos, pot resultar indispensable, ja que sovint no vivim del tot presents en la nostra part més íntegre i ens podem despistar en passatges de certa absència i desconnexió, n'és llavors quan el seu missatge pot esdevenir un recurs capaç d'il.luminar-nos.
A la vegada, trobo cert valor, en la manera de fer-ho arribar, en  les característiques i virtuts del llenguatge en si, en el "com" s'expressa.  


L'experiència viscuda i la riquesa que he anat trobant en lo creatiu, m'han despertat l'interès pels beneficis i les múltiples possibilitats que ofereixen les arts i la transdisciplina artística (art teràpia) tan en el propi procés personal, com pel que fa a l'acompanyament terapèutic a persones, acompanyant-les en el reconeixement del seu potencial creatiu.

Les diferents disciplines artístiques són com branques d'un mateix arbre, diferents maneres d'expressar, de manifestar, potser en el fons, una mateixa cosa. Conèixer-les i experimentar-les pot esdevenir enriquidor i alhora complementari.


Després d'haver coincidit amb l'artista i art terapeuta, Lluís Peñaranda, he dedicat tres anys a formar-m'he i a profunditzar amb l'art teràpia transdisciplinaria (formació realitzada a ISPA: institut de sociologia i psicologia aplicades, Barcelona)


 
Exposició treball fotogràfic,
Art teràpia (Can Serra)


  

Durant aquest període he aportat l'art teràpia en diversos col.lectius socials, realitzant diversos projectes art terapèutics, creant espais de possibilitat i creació, fomentant el valor de la Creativitat i oferint-la com a un recurs multidisciplinari a l'abast de tots els públics. 





Taller art terapèutic "Al Trampolí"
La Bisbal d´Empordà, 2014.





 He participat com a tallerista dins de les trobades internacionals realitzades a Grècia, Edimburg i Portugal, organitzades per la plataforma "4 Arts" En l'actualitat, amb representació a Barcelona.
L'art, ens ofereix un espai de salut, on poder retrobar-nos amb les nostres parts més integres, més genuines. Ens convida a la vegada, al descobriment de noves formes, esdevé en si, un recurs humà de gran valor.

Amb el temps, vaig comprenent, que no es tracta tan de buscar grans respostes, sinó de reconèixer certs recursos i aptituds ja existents en cadascú de nosaltres, fent-s'he amic de la mateixa pregunta. Permetent-s'he el descobriment, traient-n'hi el màxim partit, per ser capaç de conviure amablement amb l'enigma existencial.
Un enigma que batega persistenment en lo vital.
Un enigma, que de vegades es presenta en forma de dificultat i d'altres en forma de confluència, però que per sobre de tot esdevé aprenentatge.

            


dissabte, 16 de juliol de 2011

Arrels(1997-2004)





Vaig iniciar la meva trajectòria artística l'any 1997, al trobar-m'he davant d'una tela en blanc. Allí vaig descobrir-hi cert espai de possibilitat. A la vegada, la present dificultat tècnica em va plantejar una sèrie d'interrogants, que es van convertir amb el motor de la meva exploració inicial.

Poc després vaig rebre diferents coneixements tècnics, a càrrec del pintor Josep Sanllehy, resident a Peralada. Aprendre la tècnica, em va donar els recursos necessaris per poder manifestar pictòricament certes temàtiques d'interès.

Les pintures d'aquella època reflectien motius del meu entorn més proper:
Paisatges rurals, bodegons, girasols...



Pintures etapa inicial:
(prèvies a l'any 2004)


Vilabertan; bales de palla. Oli sobre tela








girasols. Pastels sobre paper.












Cartell fet amb llapis de colors i sanguína.









Bodegó de verdures. Oli sobre tela.
 








Sèrie fruites. Oli sobre tela ( Exposició Monestir de Vilabertran)





Platja. Oli sobre tela
Partint de la motivació present i davant la riquesa que trobava en l'àmbit creatiu, vaig seguir la meva aventura artística i personal ampliant coneixements, formant-m'he l'any 2004 en un grau superior de pintura a l'Escola d'Art d'Olot.

El model al natural, pintar a la natura "in situ", així com conèixer les diferents corrents de la història de l'Art, sobretot els -ismes de finals del segle XIX i principis del XX (impressionisme, expressionisme...) va significar-m'he el reconeixement d'una vocació.
Em vaig sentir tocat i commogut pel sentit de l'Art, per aquesta abstracció definida, per aquesta definició abstracte. Per aquest enigma que em representa un espai on trobar-me amb allò més vertader, quelcom sagrat.

Quin seria el meu missatge? Que seria allò que jo tenia per dir, per explicar, per compartir...allò essencial.

Conscient aleshores que al llarg de la història, d'alguna manera, ja tot lo important s'havia dit, la meva tasca podia consistir en el com ho diria, en la singularitat de l'expressió, en la possible confluència espai/temps de quelcom original. Disposar-me a descobrir allò propi, em resultava apassionant i alhora sanador.
La meva pintura es va transformar de manera notable, l'any 2004, passant de ser una pintura figurativa fins aleshores, a una pintura de caràcter abstracte.




Crec que creativament parlant, tota figuració conté quelcom d'abstracció i que tota abstracció conté a la vegada quelcom de figuració.
Mai he cregut massa en les etiquetes; Crec en lo orgànic de la pintura, en la possibilitat que s'hi presenta quan aquesta persisteix oberta, receptiva a la innovació, a la transformació, al canvi.

L'influència de la pintura, em va portar a qüestionar-me certes estructures de pensament, vàlides per a mi fins aleshores.
El que fins llavors havia estat principalment un viatge de descobriment enfocat cap a l'estímul extern, es va transformar en un "anar cap a dintre"

En la pràctica, vaig descobrir que pintar no sols em permetia manifestar una realitat exterior, sinó que em servia també per comunicar-me a un nivell més profund, a un nivell d' ànima.
A la vegada, vaig adonar-me que n'és tan important el reconeixement de lo propi, com l'estar receptiu a noves formes.

En l'època que vaig estar a l'escola d'art d'Olot, vaig coincidir amb en Jordi Isern, artista contemporani i en aquella època també professor d'art. En ell vaig trobar un referent a l'hora d'aproximar-me a l'espiritualitat a través de l'art.

També vaig ser inspirat a viatjar, comprenent el viatge com una aventura personal d'auto descobriment, com una font d'enriquiment que em podia servir per alliberar-m'he de certs perjudicis.

Vaig interessar-me per altres cultures, obrint-me a diferents formes d'entendre la vida. Conèixer diferents capitals d'Europa, part de centre Amèrica, i viure el peregrinatge en el cami de Santiago, han estat valuoses experiències que d'alguna manera han aportat riquesa al contingut de l'obra.


Panamà (fotografia)

(fotografia)


Cabo Finesterre (fotografia)

Al acabar la meva formació a l'escola d'art d'Olot , vaig crear un estudi artístic, per tal d'aprofundir en l'experiència creativa.
El present estudi, representa per a mi, un espai on tot o gairebé tot, pot ser possible. Allí l'exercici de la llibertat, em convida a prendre certes responsabilitats, sentint-m'he d'alguna manera protagonista i a la vegada espectador de tot el que s'hi esdevé.